Cultura popular, ceràmica i el conjunt del Turó de la Sagrera
Com accedir-hi
Aquesta ruta presenta molts centres d’interès. Normalment venim des de Sant Just pel carrer Àngel Guimerà on ens trobem el Centre Cultural l’Avenç, desprès pugem pel carrer de l’Església i a la nostra dreta tenim el Museu Can Tinturé (2) i, tot just a l’altra banda del carrer, si prenem el passatge del Puig d’Ossa, trobarem a la nostra esquerra els antics forns Pujol i Bausis (1).
Si seguim pujant pel carrer de l’Església, aquest fa un gir de 90º i és aquí on se’ns obra el conjunt monumental i artístic de l’anomenat Turó de la Sagrera, on veurem el Monestir de Santa Maria de Montsió (3) amb una torre annexa modernista, reformada el 1915 per Lluís Domènech i Montaner. Més endavant a l’esquerra veurem una instal·lació de l’escultor Xavier Corberó i les cases pairals Can Ramoneda (4), Can Cortada (5) i Can Pi (6) i en front d’aquestes, el que havia estat els taller de Xavier Corberó. I al final l’església de Santa Magdalena (7).
Per finalitzar, si ens veiem en cor de fer la baixada del carrer Montserrat, trobarem a l’esquerra Can Cargol (8) i Can Bialet (9)
L'Avenç Centre Cultural
L’Avenç és crea l’any 1906. En el seus inicis va ser un espai on van destacar el teatre, el cant coral, el saló de ball i fins i tot el cinema (amb acord amb Ateneu Sant Just. Actualment continua sent molt actiu organitzant tallers, obres de teatre, ball de saló i te diferents seccions: escacs, billar, espeleologia, tennis taula, teatre, fotografia, sardanes, radio (radio Esplugues FM)
Per saber-ne més:
- Es crea el 1906 amb el nom “Centre l’Avenç” en lloc diferent a l’actual, fomentant la cultura local a través del dibuix, pintura, música, cant, teatre, cuina i els esports de patinatge i futbol, que foren els primers esports que es van practicar a Esplugues.
- Es representaven obres de teatre, on fins i tot va arribar a assistir el mateix Àngel Guimerà a la representació d’una de les seves obres. També organitzaven balls i sessions de cinema, compartint les pel·lícules amb l’Ateneu de Sant Just. El seu cor va arribar a tenir 140 cantaires. Una de les activitats més destacables va ser la creació de la seva Caixa d’Estalvis que facilitava als seus impositors la quota militar per lliurar-se de la mili. També concedia crèdits als pagesos a un interès molt baix.
- L’any 1923 s’iniciava la construcció d’un nou edifici, en el lloc on actualment es troba, que s’inaugura el 1924. El 1936, a causa de la guerra, tot queda paralitzat i finalitzada aquesta, va ser complicat reiniciar les activitats per manca de diners i altres qüestions, el nom de l’Avenç va ser canviat pel de Centro Cultural. Malgrat això l’entitat seguia essent l’entitat més representativa del poble.
- L’any 1969 un incendi provocat per l’explosió d’una caldera va destruir la sala i l’escenari. L’any 1971 s’inaugura una nova sala amb una exposició d’art d’artistes locals, entre ells Xavier Corberó (més endavant farem referència al seu taller). No és fins l’any 2008 que recupera el seu nom actual.
- Una curiositat més: en anys de penúria econòmica, l’activitat que va fer la millor aportació dinerària va ser la Discoteca Silex a la Sala Nova, però desprès de cinc anys es va tancar, vaja que desdeia una mica la trajectòria de l’entitat.
1. Forns Pujol i Bausis
Coneguda com La Rajoleta, aquesta fàbrica datada l’any 1876 va ser una de les més importants en la producció de ceràmica. Va ser proveïdora dels principals arquitectes del modernisme.
El que veiem des de fora són dos forns d’ampolla però el que no veiem són sis forns de tipus àrab del segle XIX, dos dels quals estan soterrats.
Es pot visitar (veure horaris més avall)
Per saber-ne més:
-
Aquests dos forns d’ampolla, datats l’any 1913, pertanyien a la nova fabrica de ceràmica Pujol i Bausis creada el 1876 i que va funcionar fins l’any 1984. Va ser punt de referència en la producció de la ceràmica industrial catalana, especialment a l’època del modernisme. Arquitectes com Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda utilitzaran els seus elements ceràmics. La fàbrica va comptar amb directors artístics de gran renom.
-
Però és que en aquest recinte, conegut com “La Rajoleta”, conté sis forns de tipus àrab del segle XIX, dos d’aquests soterrats i considerats com els més antics que es conserven. Aquests corresponien a l’antiga fàbrica creada el 1858.
-
Tots els diumenges s’organitzen visites guiades a les 11 i a les 13 hores. Atenció telefònica i reserves, de dilluns a divendres de 9 a 15 h, al 93 470 02 18 o museus@esplugues.cat
2. Can Tinturé
Actualment Can Tinturé és un museu de ceràmica, destacant la col·lecció de rajoles de mostra. Rep aquest nom dels mostraris que s’ensenyaven als clients. És una peça que repetida pot formar diferents dibuixos.
L’edifici de finals de segle XIX va ser la casa de Joan Tinturé, alcalde d’Esplugues a principis del segle XX. Es pot visitar (veure enllaç més avall)
Per saber-ne més:
-
L’edifici, una casa senyorial de finals del XIX, és una construcció de l’arquitecte Claudi Duran,
encarregada per Joan Tinturé Campreciós, regidor i alcalde d’Esplugues durant el període 1910- 1915. Envoltat d’un agradable jardí on hi podem trobar diferents peces de l’escultor Xavier Corberó. -
Actualment és un museu de ceràmica, on hi destaca la col·lecció de rajola catalana de mostra de Salvador Miquel. Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajoles de mostra del país. Horaris : https://museus.esplugues.cat/visita-els-museus
3. El Monestir de Santa Maria de Montsió (un monestir “viatger”)
Des de fora, aquest edifici no sembla un monestir i menys que dins hi puguem trobar un claustre del segle XV. Un claustre que es va traslladar pedra a pedra des de Barcelona l’any 1950, acabada la guerra civil. Però es que abans ja va ser traslladat a finals del segle XIX.
De l’ordre dominica de clausura. Actualment no hi queden monges. Es pot visitar (veure més avall)
Per saber-ne més:
-
Fins l’any 2019, en que les poques monges que hi quedaven van ser traslladades a d’altres convents, hi residia una comunitat de monges dominiques de clausura.
-
Aquest monestir i la seva comunitat te una història de trasllats ancestral. La seva església (un cop) i el claustre (dos cops), van ser canviats de lloc “pedra a pedra”. La primera de prop de la plaça Santa Ana, on hi eren des del 1423, a la part alta de la Rambla de Catalunya, degut a l’estat ruïnós en que es trobava a conseqüència de diferents expropiacions, això va ser entre 1882 i 1888. En una d’aquestes (1835-1845), a les seves dependències, s’hi va instal·lar el Teatre de Montsió dedicat a l’opera i primera seu del Liceu.
-
Durant la guerra civil el monestir va ser assaltat i esdevé una caserna militar. Finalitzada la guerra i davant la impossibilitat econòmica de restaurar-lo, la comunitat decideix tornar-se a traslladar. Compren a Esplugues el mas Can Casanovas i aquesta vegada només traslladen el claustre gòtic, altra vegada “pedra a pedra”, edificant una nova església. Venen el solar però deixen l’església que actualment és la parròquia Sant Ramon de Penyafort, que podem trobar a la Rambla de Catalunya 115. Tot això succeïa l’any 1950.
-
Però és que aquesta comunitat de monges dominiques anteriorment també va patir diferents canvis de llocs de la seva clausura, això si, sense emportar-se cap pedra. El primer monestir estava prop de les Drassanes Reials de Barcelona (1347). Les constants incursions dels pirates sarraïns i l’atac de Pere el Cruel de castellà (1359), fan que el 1371 es traslladin a un recinte on actualment hi trobem la Capella de l’Hospital de Joan Colom, al carrer Hospital 56. Actualment és un espai d’exposicions de l’Ajuntament de Barcelona.
-
Hi ha dos construccions interessants a tenir en consideració, el primer, per descomptat, el claustre gòtic del segle XV, que es pot visitar el darrer diumenge del mes de 11 a 13 hores. L’altre és part de l’edifici annex de caràcter modernista, amb una torre reformada per Lluís Domènech i Montaner el 1915 i amb elements ceràmics de la propera fàbrica Pujol i Bausis, que hem comentat anteriorment.
4. Can Ramoneda
Una de les principals masies del poble. El primer propietari, del que consta en documents, va ser Pau Ramoneda, regidor d’Esplugues el 1597. Segons es comenta, posseïa la millor collita de cereals de la població.
A part del rellotge de sol, al costat de la porta principal, en veiem una altra elevada que és la que servia per la carga i descarrega dels carros.
Per saber-ne més:
-
La masia podria datar del segle XIV però no hi ha documents del seu propietari fins el segle XVI. Fou engrandida l’any 1642. Segons es comenta hi vivia el pagès més ric del poble que tenia grans camps de conreu i cellers, amb el millor vi de la conrada. L’últim descendent d’aquesta casa va morir el 1938. A la façana hi podem veure un rellotge de sol.
-
Durant el segle XX ha estat propietat de les famílies Calvet, Tarragona i Vilallonga. L’any 1938, Gaspart Calvet compra la casa que més endavant passa a mans de la família Tarragona.
-
L’any 1971 es convertí en seu del Museu Estrada, on s’exposava una important col·lecció d’art contemporani, de l’empresari Felix Estrada, fundador de Muebles La Fabrica, entre d’altres empreses. S’exposaven 165 pintures i 15 escultures distribuïdes en 11 sales d’exposició. El Museu va estar actiu pocs anys.
-
Es tracta de la casa més típica i característica d’Esplugues i està protegida com a bé cultural d’interès local.
5. Can Cortada
Es troba just al costat de Can Ramoneda, un xic reculada. És una esplèndida masia d’aspecte senyorial construïda per Antoni Matheu entorn el segles XV i que el 1630 fou adquirida per Jaume Cortada, primer baró de Maldà
Per saber-ne més:
- Un dels descendents de Jaume Cortada, Rafael d’Amat i de Cortada, l’any 1768 la reforma i li confereix l’aspecte actual. Cal mencionar que aquest va ser l’autor de la coneguda obra “Calaix de sastre”, una de les obres més destacades de la narrativa catalana del segle XVIII. Són sorprenents les grans dimensions de l’edifici i els seu set balcons a la façana.
- L’any 1939, a la mort de la baronessa de maldà, hereta la casa el seu fill Joaquim de Vilallonga, comte de Sant Miquel de Castellà, que la restaura interiorment. El succeeix el seu fill Joan Joaquim de Vilallonga i Girona, nascut a Esplugues (1944), que mor a finals de 2017. Els actuals propietaris poden ser els seus descendents (?).
- L’espluguenc Josep Caselles ha estat el seu masover en els darrers anys.
6. Can Pi
La masia pren el seu nom d’un dels seus propietaris, en Pau Pi, conseller del poble l’any 1625. La façana que veiem des de la plaça no és la seva façana principal que està orientada a l’est, que podem veure des de la part alta del Parc dels Torrents. Segons el baró de Maldà era la segona casa més rica d’Esplugues.
Per saber-ne més:
- L’origen es remunta al segle xiv. El primer propietari documentat és Antoni Guasch, l’any 1516. La propietat passà a Pau Pi vers el 1625, i els seus descendents ocuparen la casa durant el segle xix. Canvià de propietari quan Pau Gelabert i Domènech es casà amb la filla hereva Magdalena Amigó.
- El 1925, el seu fill Pau Gelabert i Amigó cedí part del terreny, que era limítrof amb l’església parroquial, perquè hi fos construïda la capella del Santíssim que s’endinsa en la finca.
7. Santa Magdalena
Està emplaçada en els que van ser dominis del Monestir de Sant Pere de les Puelles, monestir benedictí femení situat antigament al barri de Sant Pere de Barcelona. Can Ramoneda pagava “censos” a aquest monestir.
La trobem documentada ja al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
Per saber-ne més:
- L’església està emplaçada on antigament hi havia una ermita. El 1103 és consagrada com a parròquia del poble. Durant el segle XVI, a causa del creixement de la població, es ampliada. L’any 1863 s’inicia la construcció del nou temple. Destaca la seva façana ampla amb un rosetó central i una torre-campanar quadrada de 45 metres d’alçada amb rellotge, Recentment s’ha incorporat el porxo que precedeix l’entrada.
Espai-Taller de l’escultor Xavier Corberó
Xavier Corberó està considerat un dels principals escultors catalans del segle XX. Va dissenyar les medalles olímpiques de Barcelona 92. Té obra exposada en els principals museus de Madrid, Nova York, Amsterdam i Londres. Va morir l’any 2017.
Actualment el taller que veiem es propietat de l’Ajuntament d’Esplugues.
Per saber-ne més:
- La Casa dels Cecs, coneguda com a Espai Corberó, és un complex laberíntic i utòpic que va aixecar l’escultor Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935-2017) en els últims anys de la seva vida. Cap a l’any 2008 la va començar a construir en el lloc que hi havia una casa quasi en runes, que havia estat ocupada.
- Són metres i metres d’edificacions, una desena de patis, centenars d’escultures, més de 300 arcs, milers i milers de cossiols i escales que de vegades no van enlloc. L’edifici està situat al casc antic del municipi, prop d’on també hi ha Can Cortada, la masia d’estiueig del baró de Maldà, i el claustre gòtic de Santa Maria de Montsió.
- En total, Corberó hi va acabar ajuntant diverses cases i 6.000 metres quadrats, dels quals 2.000 els comprarà l’Ajuntament, la part més icònica. En sobresurten els arcs laberíntics, però al soterrani hi ha un auditori per a unes 200 o 300 persones, en una superfície de 700 metres quadrats. Ha vingut gent de tot el món per veure’l, fins i tot hi ha escoles d’arquitectura que el posen com a tema d’estudi a les seves classes. Xavier Corberó va ser un escultor de fama mundial amb creacions molt valorades, com les medalles olímpiques de Barcelona 92.
- L’any 2022 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament d’Esplugues, per uns 3 milions d’euros, i encara que esta pendent definir el seu pla d’usos, es vol destinar a acollir actes municipals, fer jornades de portes obertes per a la població o llogar-ho per diferents esdeveniments. De fet, abans de l’adquisició, en aquest espai ja s’hi podien veure rodatges d’anuncis i pel·lícules, desfilades de moda i altres tipus d’actes.
8 i 9. Les masies del carrer Montserrat: Can Cargol i Can Bialet
El carrer Montserrat forma part d’un singular conjunt paisatgístic que evoca un entorn rural.
El carrer sinuós i en pendent descendeix fins el pont d’Esplugues, i està emmarcat per diferents cases i espais de força interès, com Can Cargol, Can Bialet, l’Esoai XC (escultor) i detalls arquitectònics, com baranes d’estil modernista, arcs d’estil neogòtic, l’empedrat del carrer amb diferents figures, ….
Per saber-ne més:
- Entre l’església i el taller Corberó, es troba el pintoresc carrer Montserrat, de baixada pronunciada pels nostres tricicles, amb jardins ombrívols i cases que ens parlen d’una altra època.
- L’empedrat del carrer té diferents figures fetes amb canto rodat: estrelles, mitja lluna, sol, mà i mar que configuren, segons X. Corberó, un petit i insòlit univers per els passejants. Ara quan hi baixem ens hi fixarem, això si, tenint cura de la pronunciada pendent.
- Entre aquestes cases, mencionar la de Can Cargol a mà esquerra. A la façana destaca un rellotge de sol i la asimètrica col·locació de les finestres, on cada nou propietari va posar finestres de tota mida allà on li va semblar, això si amb magnifiques reixes. Al davant de la masia el safareig i l’edifici annexa. Va ser la residència de l’escultor Xavier Corberó.
- Més endavant baixant a mà dreta i trobem Can Bialet. A la façana també podem veure el típic rellotge de sol típic de moltes masies catalanes. L’any 2013 formava part dels tallers artístics de l’escultor X. Corberó.
tipus d’actes.