Una passejada de poesia i trobades
Voluntari: Saray i Siscu
Data: 14/12/2023
Un matí de tardor, però que sembla més aviat de ple hivern, recollim a l’Ana, la Marta, el Joaquim i l’Elia de la residència Lourdes. Per a l’Elia és la seva primera passejada.
Per sort, el sol apareix i comença a escalfar. Ens dirigim cap al poble veí d’Esplugues, on l’Elia residia. Als primers compassos de la ruta, ens comenta que li agrada la poesia i, amb el tricicle en marxa, ens recita la primera del matí, de temàtica èpica.
Oh sorpresa! La dicció, l’entonació i el recitatiu són d’autèntica rapsoda i el poema no té menys de 20 llargues estrofes. No para ni dubta en cap moment. L’Elia té vuitanta-vuit anys. En Joaquim, el seu company de ruta, molt de la broma, es queda mut i atent.
Quan arribem a l’església de Santa Magdalena, al Turó de la Sagrera, li demanem que ens en reciti una altra per tot el grup. Aquest cop de caràcter més religiós, ens deixa a tots bocabadats. Torna la seva seguretat i claredat en una peça poètica tant o més llarga que l’anterior.
Aprofitem per convidar la Marta, cantaira d’un orfeó, i el Joaquim, que durant la passejada ja ens ha cantat alguna cançó de l’Aragó –és nascut a Osca-; que ens cantin el que vulguin. L’Ana escolta perquè té alguna dificultat per expressar-se.
Però el matí encara ens reserva altres coses. Quan estem prop de l’Avenç, al carrer Àngel Guimerà, l’Elia ens diu que li agradaria saludar a la seva cunyada que viu a prop. Dit i fet, li truca i queden perquè surti al balcó a saludar-la. Parem els tricicles al portal de la Rosario –la cunyada- i esperem que surti. Finalment, ha decidit baixar i aquí la teniu, amb l’Elia. La Rosario encara viu sola i ara se’n va a comprar. Té noranta-sis anys.
Mentre l’Elia i la Rosario es troben, en Joaquim, al seu costat, ha començat a parlar amb un home que s’hi ha apropat. Aquest li arriba a explicar que fa un parell d’anys va morir la seva dona i que la troba molt a faltar. Joaquim li diu que ell la va perdre fa tres setmanes. Sí, en Joaquim fa broma i canta per tractar de sobreposar-se a aquest fet tan punyent.
I això és part d’EBSE, trobar-nos amb persones que ens sorprenen i ens mostren la seva fortalesa i ganes de continuar gaudint de la vida.
