Ramón Carrueso . Breu historia d’una saga familiar dedicada a la fusteria.”
Per anar a buscar el Ramón (88) per la passejada hem de fer una pujada costeruda pel carrer Sant Ferran, i la veritat és que arribem justets a casa seva, però quan ens tornem a trobar amb ell, quan el veiem allà, esperant-nos amb la seva gorra, quan veiem aquell cos menut i afeblit i aquella lluïssor tan viva als ulls, se’ns tornen a carregar les piles.En Ramon, el petit de vuit germans, va néixer l’any 1934 a Plampalacios, un poble d’Osca molt a prop de les valls de Pineta i Ordesa del Pirineu aragonès, on podem trobar un dels pics més emblemàtics de la zona: el Mont Perdut (3.355 metres).
La família d’en Ramon, que ell recordi, sempre s’havia dedicat a la fusteria. En aquella època tenien un taller que fins i tot acollia aprenents d’aquest ofici. Entre altres coses, construïen i reparaven carros per als agricultors i ramaders de la zona. Malauradament la seva mare va morir quan ell tan sols tenia dos anys.
Però, si busqueu al Googlemaps Plampalacios, no el trobareu, per la trista raó que va ser un dels pobles que van desaparèixer sota les aigües de l’embassament de Mediano. Alguns de vosaltres recordareu que després de la Guerra Civil va ser una època de construcció de pantans arreu d’Espanya, sovint sense cap mena de consideració amb els habitants afectats. Aquest és el cas del poble de Mediano, molt a prop de Plampalacios, on la gent va haver de sortir amb el que duien posat i prou perquè ja se’ls inundaven les cases.
És així com un jove Ramon, sense pares, va haver de fer les maletes i anar-se’n a viure a casa d’una tieta que vivia a l’Hospitalet. Al cap d’un temps es va traslladar a casa d’una de les seves germanes, que havien vingut a Barcelona a fer de modistes, i va entrar a treballar en una fusteria del carrer Calàbria.
En unes festes del barri de Gràcia va conèixer la que seria la seva futura esposa, la Maria Jesús. Ja veieu que en aquells temps la festa major de Gràcia era tot un esdeveniment, com ara. La parella es va instal·lar en un pis de lloguer a l’Hospitalet i allà en Ramon es va establir de fuster pel seu compte. La Maria Jesús i el Ramon van tenir tres fills: el Ramon, que va morir amb només nou anys, en Jesús i la Pilar.
I en Ramon va seguir amb el seu ofici de fuster fins que es va jubilar. Feia uns mobles que eren autèntiques peces d’artesania. I si no, que ho preguntin a la Cinta Bonfill, una de les nostres usuàries més actives. Però això ho explicarem en una altra de les nostres històries.
Primavera 2022
PD: En Ramón ens va deixar poc després de redactar aquesta història. La gent d’EBSE sempre el recordarem, i segur que trobarem a faltar fer la pujada del carrer Sant Ferran. Una abraçada, Ramón siguis on siguis.