Aquest matí de dijous només surt la Bèstia. Li he promès una sortida fàcil perquè encara em fan patir les corbes peraltades i segons quines pujades. Així que arriba a Vitàlia i recull a la Mercedes. La Felipa encara no està llesta i sembla que en té per una estona. Així que, per què no fer una volta curta? “Mercedes, hacia donde quiere ir?” Ella assenyala la dreta i la Bèstia enfila cap allà i així continua obeint les indicacions de la Mercedes.
Davant Gràfiques Algueró la Mercedes exclama “están muertos!” i ho diu tan fort que la Bèstia s’atura, recula i fins i tot les dues noies suposadament mortes i estirades sobre la vorera aixequen el cap i somriuen. “No se me escapa nada” conclou la Mercedes.
I recollim a la Felipa. La Felipa s’asseu a la Bèstia amb un enorme somriure i de seguida es posa a cantar. Crec reconèixer una jota. La canta i la canta i quan acaba la torna a cantar. Ens creuem amb molta gent que miren i somriuen. I ella segueix cantant. Miro d’encetar alguna altra peça però la Felipa amb una enorme habilitat retorna a la seva. La Bèstia ja és molt més que un tricicle. Ara és un escenari mòbil on la Felipa és l’estrella i la Mercedes i jo els seus cors.