Persones que ens ajuden
Ja estem de tornada, hem passat pel costat del mercat i, abans de començar la pronunciada pujada que porta cap a la residència, agafem embranzida. Al final d’aquest petit «port» de categoria incerta, ja veiem la porta i en Josep Maria que l’està obrint.
Des de que van tornar les passejades amb els residents de Nostra Senyora de Lourdes, en Josep Maria s’ha convertit en un dels nostres principals ajudants: col·labora en l’organització de cada sortida preparant els viatgers, donant un cop de mà per acomodar-los al tricicle, fent fotografies i oferint-nos l’ampolleta d’aigua fresca al final de la passejada, que a l’estiu, quan fa calor, ens salva la vida.
En Josep Maria (76) és un dels residents més «joves» i està sempre disposat a col·laborar en tasques de la residència i a ajudar les “hermanas”. Només cal veure’l en acció per adonar-se que, de capacitat de gestió, n’hi sobra. Un dia ens va explicar una mica de la seva vida. Què us sembla si ens hi apropem? En Josep Maria vivia al barri d’Horta de Barcelona i era president de la Unió Esportiva Horta, que acollia diverses disciplines esportives i fomentava molt l’esport de base.
Va ser aparellador (arquitecte tècnic) a la divisió immobiliària de Gallina Blanca, dedicada principalment a la construcció de vivendes de protecció oficial. Se’n van construir més de quaranta blocs a Badalona (Llefià) i a Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres municipis. Una de les obres de les quals se sent més orgullós és la del Centre Comercial de la Maquinista, en què va participar quan treballava a l’empresa COMSA. En aquell temps en Josep Maria tenia responsabilitat sobre unes quantes persones i coordinava diferents equips de professionals. La seva màxima era la de treballar en equip, motivant i implicant la gent amb qui treballava. N’està força satisfet, d’aquesta etapa de la seva vida.
Però l’any 2008 va arribar una de les crisis més importants per al sector de la construcció i van començar els seus problemes econòmics, que l’afectarien profundament, fins al punt de portar-lo a un estat emocional difícil. Amb l’ajuda d’un bon amic seu, l’Àngel, que havia treballat amb ell i que ara s’havia fet taxista, va buscar un lloc on refer-se de la sotragada i, un mes d’agost, entrava per primer cop a la residència Nostra Senyora de Lourdes. Però no va ser fins al 3 de març de l’any següent, quan el van avisar que hi havia una plaça lliure, que va poder entrar-hi.
Els primers mesos no acabava de trobar-s’hi a gust. Ell no s’hi veia, en aquell nou entorn. Un dia, quan estava assegut al jardí, va arribar «la providència», en aquest cas encarnada en una senyora, la Teo, que parlava amb les plantes. La Teo no s’oblidava mai de dir-los bon dia i bona nit, perquè, com deia ella, les plantes també són éssers vius. Ell li va suggerir d’adoptar-ne una i cuidar-la com si fos de la família, i tot d’una va sentir que començava a recuperar aquella empenta que l’havia acompanyat gran part de la seva vida i va iniciar a la residència una campanya anomenada «Adopta una planta».
La campanya va ser un èxit: van omplir el jardí amb més de cent plantes, portades per les famílies dels residents. En Josep Maria posava a cada planta un cartell amb el nom de la persona que l’havia adoptat. Fins i tot va arribar a crear una associació, el president de la qual va ser Aurelio, l’«Huracán Rojo», que podeu conèixer en una altra de les nostres històries. També va contactar amb el Centre de jardineria Verns, que el va ajudar molt en aquest projecte. Actualment encara l’anomenen el jardiner i es dedica a netejar el jardí.
Aquella iniciativa va ser tot un revulsiu. A partir de llavors en Josep Maria no ha parat: ha organitzat campionats de dòmino amb les iaies, com diu ell. La darrera final va tenir lloc el mes de desembre passat, entre una iaia de l’edifici de santa Rita i un iaio de l’edifici Sagrada Família. L’encarregat de lliurar els premis va ser l’alcalde en persona.
A en Josep Maria li sobra empenta per col·laborar en qualsevol iniciativa que pugui millorar la qualitat de vida de les persones residents, entre les quals la de l’En Bici sense Edat.
És un fan del projecte: «Vosaltres m’heu arribat molt endins. Esteu tots fent una feina acollonant. Sou una gent que traieu temps d’allà on no n’hi ha per fer el que feu i que no defalliu. És un voluntariat molt original, per dir-ho d’alguna manera. Totes les persones que heu portat estan encantades. Jo no sé què els doneu. Surten d’aquí, els porteu aquí, els porteu allà, els doneu conversa i sou agradables».
Bé, ara, quan en Josep Maria ens obri la porta, veurem la persona que avui també se’ns ha obert a nosaltres.
Hivern de 2023.