Volia donar les gracies de nou a EBSE.
En moltes de les imatges de la passejada d’avui veureu una nena, una mare i un pare que, davant les baixes per malaltia d’algunes de les persones que teníem previst passejar aquest matí, s’han decidit a acompanyar en el passeig a la iaia, la Carmen, que porta al “senyor Alzheimer” com a indesitjable ombra.
A l’inici de la passejada, la nena petita no acabava d’entendre a l’avia, i l’avia estava entre tranquil·la i seriosa. Quan ens hem aturat per xerrar i captar imatges de la sortida, com fem sovint, en el moment de fer la foto, la nena ha decidit fer-li un petó i després li ha agafat la ma amb unes flors recollides. Màgicament la Carmen ens ha regalat un somriure que jo no li havia vist en tot el recorregut.
Gràcies EBSE per aquest moment-diamant de llum que farà que en tot el cap de setmana sigui jo el que no podrà deixar de somriure.