I és que no ens deixen de sorprendre. Alguns potser recordareu les lluites del que es coneixia com catch a quatre. Si no les recordeu, no passa res, l’Aurelio («El Huracán Rojo») us les pot explicar, perquè són una part important de la seva vida.

Fins a quin punt la vida pot girar al voltant d’una afició. Gràcies a la papiroflèxia, ha recorregut el món, ha escrit llibres, etc. Tot un personatge!

Potser molts de vosaltres ja la coneixeu i fins i tot li heu comprat alguna planta, perquè és la mestressa de l’Horticultura Isart, a la vall de Sant Just. Però el que segurament no sabíeu és que la Lluïsa s’ha convertit en una inestimable col·laboradora del nostre projecte.

En Josep Maria és resident a Nostra Senyora de Lourdes, i probablement només ha pujat al tricicle per fer-hi una passejada una vegada. Gràcies a ell, l’organització de les sortides és tot un èxit a la residència Lourdes. En Josep Maria ja forma part de la família EBSE.

Moltes de les persones que passegem no van néixer a Catalunya, sinó que van venir per diferents motius. L’Ana n’és una més, i quina història! La infantesa de l’Ana va ser dura, gairebé inversemblant. Va trigar molts anys a començar a «viure». Al llarg de la vida s’ha anat repetint sempre una frase: «Dios mío, Dios mío, cuando no estoy presa, me andan buscando».

Aquesta és la història d’un jove que va venir a Catalunya des de l’Aragó, marxant d’un poble inundat per les aigües d’un pantà. D’un jove que va seguir l’ofici familiar de fuster i es va convertir en un bon professional.

Eulalia és l’autora d’una de les nostres històries de passejada. Ara volem explicar-vos parts de la seva vida. La d’una família nombrosa, amant de les arts i la història, d’avantpassats notables a la ciutat de Barcelona. La d’una assistent social que va conèixer un advocat lluitador pels drets dels més desafavorits, que li va prometre amor etern.

Podríem arribar a dir que, si el nostre projecte EBSE roda per Sant Just, és gràcies a ells. I és que la Lourdes i en Josep van ser uns dels fundadors de Sant Just Solidari. Però hi ha més coses que ens agradaria que sabéssiu d’aquesta parella lluitadora, solidària i propera…….

«La meva història és molt maca, i he estat molt enamorada i el meu marit ho ha estat de mi, què això és molt principal, que n’hi ha que són molt toreros. Ell era torero només per mi». La Conxita, que ja ha sumat un segle al seu recorregut vital, ens explica un munt de coses interessants.