Parc de la Fontsanta Sant Joan Despí
Com accedir-hi
Des del pàrquing baixarem per Creu fins a Sagrat Cor, tombarem a la dreta alcarrer Catalunya i a l’esquerra per Santa Teresa per creuar la carretera. Seguim per l’Avinguda Generalitat direcció Esplugues fins al carrer Ignasi Iglesias on passem per sota el pont de l’autopista per la vorera, ja que es en contra direcció. Just despres del túnel, girem a la dreta per el carrer Esperança Martí, enganxat al terraplé de l’autopista fins a la rotonda i seguim avall per Sant Martí de l’Erm fins a la següent rotonda, on tornem a pujar a la vorera per creuar l’Avinguda del Baix Llobregat i accedir finalment al parc. Un cop a l’entrada del parc, ens deixarem caure suaument per la pendent, deixant a l’esquerra el skate-park i les pistes polisportives, seguirem baixant passant per les vinyes, passarem per sota del pont i tombarem a la dreta passat el ‘Xiringuito’ per dirigir-nos cap a l’escultura del ‘mico’ passant per sobre del cementiri, on gaudirem de les vistes del Baix Llobregat. Seguirem el recorregut cap a la dreta i baixarem per el parc tornant a pujar cap al ‘Pont Reixat’. Un cop allà, decidirem si tornem cap a TV3 i fem el camí de tornada o anem cap al polígon industrial i ens dirigim a la zona del Parc de Torreblanca, segons el temps de que disposem, les ganes de pedalar i l’humor dels passatgers.
Per saber-ne més
Les aigües de la riera de la Fontsanta i del torrent de Pont Reixat, fins fa algunes dècades, seguien lliurement el seu camí entre la serra de Collserola i el riu Llobregat. A l’indret del Parc, la riera havia excavat el seu llit entre les vinyes, els garrofers i les oliveres del samontà. La caça hi abundava, sobretot els conills i les perdius. Molt a prop del pont del carrer Marquès de Monistrol hi havia la font de la Fontsanta, un dels llocs d’esbarjo predilectes dels santjoanencs. La gent hi anava, tot passejant, a berenar i a gaudir de l’aigua fresca de la font. La riera era també el camí natural per anar del poble al cementiri.
Des de la meitat del segle XX Sant Joan Despí, com tants altres municipis metropolitans, va patir un fort increment de població i un creixement urbà desordenat i sense control. Els conreus de secà anaven desapareixent sota l’onada constructiva i els camins naturals de l’aigua es tallaven massa sovint. Els desbordaments de les rieres es feien més freqüents i s’agreujaven els efectes de les inundacions. Per tal de resoldre aquesta problemàtica, ja en els anys seixanta, es va construir un col·lector per a la riera de la Fontsanta. Aquest aviat va resultar insuficient i, vint anys després, va ser substituït per un de nou.
L’any 1987 la riera de la Fontsanta es va utilitzar com a abocador i les xemeneies del parc són testimoni d’aquest passat. Aquestes permetien la sortida del biogàs (una barreja de metà i diòxid de carboni) que generaven els residus orgànics en descomposició. La construcció del parc va permetre restaurar l’antic abocador i transformar-lo en un espai verd per al lleure ciutadà.
També s’hi pot veure una gran escultura de bronze i ferro, de Xavier Medina Campeny inaugurada el 1998. A més de transmetre bellesa, vol ser un crit d’alerta en defensa de la natura. El personatge central és un mico, fill d’un búfal i d’un xiprer. L’autor imagina un futur on el mico salta en llibertat, els búfals omplen les praderies i els boscos creixen esponerosos, sense patir cap mena d’agressió. Un cant a l’existència i al món natural.
