Sortida de l’Eulalia vista per ella mateixa
Voluntaris: CARLUS i SISCU
Data: Desembre 2022
“Un seguit d’anècdotes a dalt d’un carruatge sense finestres i que condueix un voluntari assegut al sostre amb una bicicleta que pedaleja tot bufant a les pujades. Les baixades són lleugeres amb els sotracs dels forats del camí. Abans de seure, si poses el teu pes a la voreta del seient, fa contrapès i caus a terra amb el carruatge a sobre. La sosté en Carlus, si no la Carmiña haguria caigut de quatre grapes.
Ens presentem: Carlus, Siscu, Maria, Josep, Carmiña i Eulàlia.
Comencem la ruta i en poca estona en Carlus diu: ara no sé si he de girar a l’esquerra o a la dreta… Penso jo, hauries d’anar al darrera del Siscu i no al davant. Vaja, tot comença balancejant, envoltats de núvols blancs, abrigats de cap a peus, i contents d’un passeig aventurer…
Mentre parlem de Galícia, on hi ha fades als boscos, i aquestes endevinen el futur, constatem que tot s’ho inventen. Li diuen a una pobra dona que el marit li farà el salt, i ja fa temps que li posa les banyes.
Arribem a les piscines municipals, no portem el banyador; tant se val, no hi ha sol. Al costat un edifici polivalent, tancat, ens parem a veure darrere un finestral, unes pedres antigues, com els dòlmens de la prehistòria. Un parell de pedres, dibuixats uns homes que corren,… i continuem cap al parc de can Vidalet, la natura exuberant i un llac amb ànecs, presideixen uns arbres dins l’aigua. Això és màgia, haurem de saber quins arbres són aquests, com es diuen i la seva peculiaritat d’on venen. Ho deixem per consultar a l’Internet. Fem fotografies…
I ja arribant a Sant Just de tornada, una esfera de dimensions astronòmiques; ens imaginem que anem al planeta Mart. Dit i fet, els voluntaris ens introdueixen a la nau imaginària, i apa a gaudir de rialles espectaculars, res com viure somiant.
Cantem la cançó “a mi manera” del Frank Sinatra, cantada pel Fernández en castellà. Les mans gelades i els cors contents que no ens hem perdut ni accidentat pel camí.
Gràcies Carlus i Siscu.
Si voleu conèixer l’Eulàlia, la nostra narradora, aneu a la història “La nostra reportera Eulàlia Sauret”.
“I aquí sota la Carmiña i Eulàlia apunt d’enlairar-se”
